Ministrils de Sant Feliu de Llobregat

El Mocador d’Honor és un pasdoble de marxa, seguint l’estil dels pasdobles de tradició Valenciana. L’interpreten els Ministrils fent-ne ús dels instruments que poden fer Marxa. Té una forma Musical amb tres seccions, la primera estructurada en dues seccions amb dues melodies amb molta personalitat. La tercera secció és un divertiment utilitzant les melodies dels Balls d’entremesos.

El Ball de Bastons és una dansa col·lectiva que es balla en grups de 8 a 16 persones. Els balladors es posen en dues rengles -que també poden ser quadres o rotllanes- i amb uns bastons de fusta curts que duen a les mans, colpegen compassadament i rítmicament els uns contra els altres seguint una coreografia preestablerta i una melodia. Aquesta melodia acostuma a repetir-se forces vegades al llarg del ball, aquestes melodies acostumen a ser tonades senzilles i repetitives, de les melodies més tocades pel ball de bastons n’és exemple “l’Hereu Riera” (Amades, J. 1936) . Amb aquesta idea, Laia Cendrós i Clara Rius, les dues membres dels bastoners varen compondre la melodia l’any 1996. Amb aquesta melodia els Ministrils van fer un arranjament, el qual la repeteix fins a 3 vegades. El protagonisme melòdic i rítmic és a càrrec del Flabiol i el Tamborí, com és tradició en les ballades de bastons.

El Gegant Tonet i la Fada natura, són dos petits gegants creats l’any 2005, els quals són portats per una colla de nens petits. Al voltant d’aquests gegants hi ha una llegenda associada, la qual explica com el Gegant Tonet és un llenyataire que viu en una cabana una mica més amunt de l’ermita de la Salut, i la seva feina és mantenir el bosc net amb l’ajuda de la seva amiga, la fada natura. Amb aquesta idea, d’origen fantàstic i de lluita per mantenir el bosc net, Victor Boix compon una peça per donar vida a aquesta llegenda. Estructura la peça en dues seccions. La primera utilitza una melodia en mode lidi, escrita en compàs ternari i amb un tempo moderat, evocant aquesta idea de despertar de la natura. A continuació hi ha un canvi de compàs, emprant un compàs d’amalgama i inspirant-se en les melodies de tradició basca el compositor canvia completament el caràcter de la peça passant a representar una idea de batalla.

L’entremès del Ball de diables és una peça que data del primer Seguici el 1995, composta per a tres gralles i percussió . És una peça que consta de dues seccions molt contrastants. La primera és escrita en tonalitat menor, i en compàs quaternari. La seva melodia utilitza constantment graus conjunts i va a buscar la cinquena bemoll de la tonalitat menor, fet que atribuïm a la cerca del tritó. Aquest descens i repòs en la cinquena bemoll és el que dona aquest aire tenebrós. La segona secció és escrita en to major, i amb una melodia molt senzilla desplegant l’acord principal de la tonalitat. Aquest recurs contrastant es fa servir per posar de manifest la relació entre el bé i el mal. Daniel Suñé ens explica que la primera part intenta melodia vol ser una evocació a les forces del mal, i la segona vol evocar a aquesta lluita entre el bé i el mal.

Els Gegantons acostumen a ser d’unes dimensions molt inferiors a la dels gegants. L’any 1998 es va decidir fer una reconstrucció dels antics gegants de Sant Feliu, Llorenç i Mercè, els quals es van crear als anys cinquanta , però a partir dels anys seixanta es van deixardetreureivanacabarpodrint-seenunmagatzem. Sónportatsperpersonesadultes i joves, a causa de les seves dimensions poden fer balls amb un tempo més ràpid. La música de Gegantons va ser composta pels Grallers de Sant Feliu l’any 1998. Aprofitant que els Gegantons es podien moure àgilment no van utilitzar ni un vals ni una masurca, molt típiques en els balls de gegants sinó que van utilitzar un pasdoble amb un cert aire còmic, per enllaçar-ho seguidament amb un petit vals per donar un aire d’elegància al ball i per després tornar al pasdoble. La peça s’estructura en tres blocs, el primer bloc (A,C,A’) és un divertiment melòdic que anirà apareixent al llarg de tota la peça el qual és tocat pels instruments de corda. El segon bloc (B) és una melodia amb molta identitat pròpia i fàcilment recordable que anirà apareixent fins a 3 vegades al llarg de la peça, la qual la toquen les gralles. Finalment, el tercer bloc (D) és una senzilla melodia a ritme de vals per recordar-nos que és un ball de gegants, on les cordes tornen a tenir un paper important.

L’entremès dels Turcs i Cavallets és la representació de la lluita d’uns pirates turcs contra els cavallers. Era la simbolització, generalitzada a la península, de la lluita de Moros i Cristians.Aquestentremèsesrepresentaambquatrecristians iquatreturcsapeu els quals representen en un ball, una batalla on els cristians surten vencedors (Amades, J 1952 V.III p. 109-110). A Sant Feliu de Llobregat, aprofitant que a l’any 1988 va recrear- se la Patum de Berga, es van construir els vestits i els cavallets per fer el ball. Aquests van estar en desús fins que l’any 1995 amb el primer Seguici es va decidir crear una dansa i una melodia pròpia per aquests turcs i cavallets. Oriol Martí explica com la creació d’aquesta melodia va sorgir a partir de posar- se els cavallets a sobre i intentar ballar-ho. Ràpidament, va comprovar com la idea del galop d’un cavall havia de ser en compàs 6/8, amb aquesta idea ràpidament va sorgir la melodia de la peça. La mateixa melodia es repeteix fins a vuit vegades, la primera tonada és interpretada pels violins i en les successives vegades que s’interpretà els diferents instruments la van interpretant.

El Drac de Sant Feliu és un dels elements més representatius de la festa, va ser construir a principis dels anys vuitanta. És una bèstia de grans dimensions i de difícil mobilitat, per aquest motiu es va escriure una peça pensant en les seves característiques. La peça va ser composta originalment pels Grallers de Sant Feliu l’any 1995, aquesta té dues seccions ben diferenciades, una escrita en compàs 3/4, i l’altre en compàs 6/8 . La primera part utilitza un compàs ternari, per a donar un aire més senyorial a l’entrada del drac, la qual utilitza una instrumentació semblant a la cobla de tres quartans, substituint la tarota per tenora. A la segona part hi ha un canvi de tempo i de compàs per simular la idea d’una persecució entre el drac i les forces del bé, en la tradició dels entremesos de Corpus les tropes diabòliques portaven un drac per lluitar contra el bé (Amades, J 1952 V.III p. 96-97) . En aquesta segona secció a la instrumentació apareixen els instruments de vent metall. Per finalitzar torna a aparèixer la mateixa melodia en compàs ternari.

Els Nans, en el seu origen de les processons de corpus, acompanyaven els gegants i empaitaven a la mainada. A Sant Feliu de Llobregat, es van crear per acompanyar als gegants en els cercaviles i en el conte del Drac de Sant Feliu serveixen per escenificar la gran festa que es va viure amb la mort del Drac. Amb la idea de celebrar aquesta festa, els grallers de Sant Feliu van compondre una peça amb una melodia alegre i frenètica. En la instrumentació actual la melodia és interpretada pel violí i el Llaüt.

La mula es crea l’any 1987 aprofitant la representació de la Patum que es va fer a Sant Feliu. La Mula o Mulassa té el seu origen en la mula del Naixement, en les processons de Corpus s’usava per obrir pas a la processó (Amades, J 1952 V.III p. 104). A Sant Feliu de Llobregat la Mula és portada per una persona que s’introdueix dins de la bèstia. La música de la mula va ser composta l’any 1995 i es va interpretar en els primers Balls d’entremesos. La música de la Mula és una jota catalana amb quatre seccions ben diferenciades, les quals tenen una relació molt directa amb el ball de la mula. La primera d’elles (A) té un caràcter melòdic molt marcat, donant pes als temps dèbils, aquest fet fa que la Mula en el seu ball salti. La segona secció (B) i la tercera (C) marquen un el caràcter més de vals fent que la mula balli a ritme de vals. L’última secció (D) es caracteritza per un ritme cada cop més frenètic amb un accelerando al final de la cançó, en aquesta secció la mula comença a donar voltes sobre ella mateixa, essent un dels moments més esperats dels Balls d’entremesos. Oriol Martí explica com abans de decidir com a bona aquesta melodia, hi va haver una melodia prèvia , després de discutir molt van decidir que la melodia no casava amb la figura, ja que era massa complicada. Oriol Martí afirma que la intenció sempre havia estat fer melodies fàcilment recordables i que la gent les cantés ràpidament. Amb aquesta idea va ser tot un encert rebutjar aquella melodia prèvia i construir-ne una de nova.

El Bandoler és un Gegant construït l’any 2004. Aquest gegant està inspirat en Francesc Esbert, un bandoler nascut a Sant Feliu el segle XVII, el qual va acabar penjat a la forca. Aquest gegant té les mans grans i separades de la resta del cos, sempre que el geganter balla, sembla que les mans tinguin autonomia pròpia. La música del Bandoler té quatre seccions. La primera d’elles ( A ), en mode menor invoquen l’arribada del bandoler i emprant un ritme de percussió semblant al d’un galop d’un cavall. La segona d’elles ( B ) en mode major , desplega dos acords majors de forma ascendent, el ball del gegant en aquell moment és més pausat i amb un aire grandiloqüent. La tercera secció ( C i C’) la melodia treballa a partir de petits salts, i amb un ritme de percussió semblant al galop del cavall, el ball del gegant és ample i la figura ocupa més espai al llarg de la plaça. L’última secció (D) és melòdicament pobre , però hi ha un canvi harmònic molt sobtat, alternant acords menors amb una distància de mig to, en aquell moment el gegant balla donant voltes sobre si mateix per finalment reposar, simbolitzant la mort del bandoler.

El Banyetes i la Rebanyuda són dos gegants creats l’any 1988, els quals representen una parella de dimonis de l’infern. Aquests dos personatges formen part de la Llegenda de la Garsa de Sant Feliu. La Música del Bandoler i la Rebanyuda va ser composta i interpretada als Balls d’entremesos l’any 1996, la instrumentació dona importància als instruments de la cobla de tres quartans, amb un paper molt protagonista del flabiol. En l’arranjament actual es conserva la idea inicial i el protagonisme del flabiol i del sac de gemecs. La peça està composta utilitzant un compàs d’amalgama 6/8 + 2/4, aquest tipus de melodies i compassos acostumen a utilitzar-se en la tradició basca. Podem observar com la melodia segueix sempre aquest patró, dues agrupacions de tres corxeres i dues negres. La peça està estructurada en tres seccions. La Primera (A, B) repeteix fins a 6 vegades la melodia principal (A) la qual comença essent interpretada pel flabiol i és va transmetent als altres instruments del Ministrils. La part B dintre de la primera secció té un caràcter molt més rítmic, i amb una gran importància de la percussió. La segona secció (C) apareix un solo d’acordió, seguit d’un diàleg melòdic entre els instruments melòdics i les percussions. L’última secció torna a reexposar la melodia principal fins a quatre vegades més.

La Garsa de Sant Feliu és una bèstia de foc, construïda l’any 1983. Es va triar una garsa fent referència al malnom que antigament la gent de Sant Joan d’Espí anomenava als ciutadans de Sant Feliu. Com a figura , la Garsa està inspirada en la tradició de les figures de corpus, les àguiles. A Sant Feliu aquesta figura no pot ser portada per una persona, pel seu gran pes , es va decidir posar-li rodes per poder moure-la millor. El ball de la garsa es va interpretar per primera vegada als Balls d’entremesos de l’any 1995, la composició i interpretació va anar a càrrec dels grallers de Sant Feliu. Amb la idea de la tradició de Corpus de l’àguila i de la música de l’àguila de la patum, Daniel Suñe ens explica com l’estructura de la peça musical havia de tenir la mateixa essència que la de l’àguila de la patum, una part lenta, amb una melodia solemne on es presentés la figura, per després seguir amb un canvi de tempo i compàs perquè la figura es mogués. En la peça de la Garsa de Sant Feliu tenim dues seccions molt diferenciades, la primera escrita en 4/4, tenim una melodia en mode menor amb un registre melòdic de menys d’una quinta i per graus conjunts, en aquesta secció la garsa és portada en braços i seguint un pas semblant al d’una processó. La segona secció apareix un canvi de tempo i de compàs a 2/4, la melodia utilitza cada 4 compassos un salt melòdic , per emfatitzar aquesta idea del més moviment, en aquesta secció la garsa es mou al llarg de tota la plaça empaitant les persones que observen al voltant.

La Música dels gegants va ser composta pels grallers de Sant Feliu l’any 1995, inicialment per gralles i percussió. Actualment, l’arranjament els instruments tradicionals (flabiol i sac de gemecs), tenen un paper destacat en la interpretació de la melodia. El Ball de gegants va ser una de les primeres coreografies pensades per a sis gegants, utilitzant una tècnica més pròpia de passos d’esbart dansaire, aquests passos permeten donar un aire més humà a les figures. La peça segueix la tradició dels balls de gegants de Catalunya, la primera secció en compàs ternari, a ritme de vals i la segona secció en compàs binari.

El Ball final també és una melodia composta l’any 1995, va ser interpretada inicialment pel grup de grallers de Sant Feliu. Actualment, és l’única peça on tots els músics que formen Ministrils estan a sobre de l’escenari. En aquest ball, els principals protagonistes passen a ser la gent de la plaça, fent un ball unint-se amb les colles de diables de la ciutat, el ball consisteix a donar cercles al voltant de la plaça, canviant de direcció de gir un cop es torna a repetir la melodia, semblant a la idea berguedana del tirabol. La peça està composta en compàs 6/8 per afavorir el pas. La seva melodia és divideix en dues parts, les anomenarem vers i tornada. En el vers la melodia es mou per graus conjunts i emfatitza el ritme de negra i corxera. En la tornada tenim una melodia que marca molt més els temps del compàs. L’estructura de la peça pivota al llarg d’aquest vers i tornada que es va repetint, primer dues vegades en sol major, després en do major, després en sol major i finalment en fa major.